29 de desembre 2011

Malgrat tot, som deu milions

El català es consolida com una llengua de demografia mitjana entre les cent llengües més parlades del món.

clip_image001

Panoràmica de la manifestació a Barcelona en defensa de la immersió. Foto: Jordi Borràs


En els últims deu anys, la població dels territoris de llengua catalana ha crescut prop d'un 20%, coincidint amb l'última onada migratòria. Malgrat aquest canvi demogràfic, les persones que saben parlar català han augmentat en 500.000 i ja són prop de deu milions, el 70% de la població dels territoris de llengua catalana (13,6 milions). El català, per tant, es consolida com una llengua de demografia mitjana entre les cent llengües més parlades del món.


Segons els responsables de l'Informe sobre la llengua catalana (2010), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l'IEC, "no pot ser considerada minoritària, sinó que els seus parlants tenen dret a un tracte igualitari entre les llengües de l'Estat i d'Europa, que només pot ser negat per prejudicis polítics sense justificació democràtica".


La importància del context sociopolític en l'evolució de la llengua és evident, segons l'informe, a l'hora d'interpretar la dinàmica sociolingüística dels diferents espais. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, considera que "en els territoris on la conjuntura política s'ha mostrat favorable a la llengua catalana, com Andorra, Catalunya i les Illes Balears, el català es manté o avança; mentre que al País Valencià, on el continuisme institucional prolonga una política lingüística pretesament igualitarista que no prioritza la llengua històrica i territorial, hi ha un clar retrocés del català".


D'altra banda, Miquel Strubell, coordinador de l'Observatori de la Llengua Catalana, afirma que "els lectors trobaran que aquest informe, entre tots els que hem encarregat des de 2003, subratlla més bé l'enorme paradoxa que mostra la llengua, entre la seva dimensió i fortalesa en alguns àmbits socials, i el fet de ser víctima d'atacs polítics i ideològics. Esperem que serà d'utilitat per als polítics i diputats a qui l'enviem".


Educació i cultura
De l'informe també es desprèn que l'evolució favorable dels coneixements lingüístics, en català i en castellà, es deu a l'esforç del sistema educatiu en els territoris i àmbits en què el català és la llengua vehicular habitual. Els responsables de l'estudi destaquen que "aquest esforç especial en l'atenció educativa de la diversitat creixent de la població escolar reclama suport i respecte, a fi de mantenir i millorar els resultats educatius i la cohesió social", en referència a les diferents sentències judicials que qüestionen el model d'escola catalana.


Pel que fa a l'ensenyament universitari, la docència en català es pot estancar o retrocedir sense motius, per una potenciació "mal entesa" de l'anglès com a llengua vehicular, fet que, per a l'IEC, requereix d'una "profunda reflexió" en l'àmbit de la gestió universitària.


Quant al conjunt de l'oferta i del consum mediàtic i de productes culturals, es manté una clara minorització de la llengua catalana. Els àmbits del cinema, de la música en català i del lleure infantil i juvenil continuen presentant una gran precarietat a tot el domini lingüístic, segons l'informe. La notícia més positiva prové del món de la Xarxa, un àmbit on la llengua catalana, de manera sostinguda, continua guanyant visibilitat.


Segons els responsables de l'informe, "la dificultat principal per a la plena recuperació i l'ús normal del català és la política estatal, que sembla orientada a legitimar la desigualtat lingüística, en lloc d'avançar cap a la igualtat entre les llengües oficials, tant a l'Estat com a la UE".


"La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya i els recursos posteriors sobre diverses lleis del Parlament de Catalunya semblen respondre a una voluntat política de subordinació de la llengua catalana, que resulta inadmissible i pot provocar greus confrontacions, ja que dóna a entendre que la igualtat només serà possible si s'aconsegueix la plena sobirania política", segons l'informe.

 

clip_image004  24 desembre2011

El Canigó, la flama de la fidelitat

Etiquetes

Bibliografia

  • - Aclariments lingüístics (tres volums), d'Albert Jané. 1973, Ed. Barcino.
  • - Diccionari de sinònims Franquesa, de Manuel Franquesa i Lluelles. 1998, Enciclopèdia Catalana.
  • - Diccionari ortogràfic i de pronúncia, de Jordi Bruguera i Talleda. 1990, Enciclopèdia Catalana.
  • - Gran Diccionari de la llengua catalana. 1998, Enciclopèdia Catalana.