Massa sovint trobo catalans que parlen d’un futur estat català amb un model bilingüe, que aprofito per dir que és rigorosament impossible a llarg termini, argumentant que hem de ser respectuosos i no fer el mateix que ens han fet a nosaltres. A aquestes altures ja ens hi hauríem de fixar una mica més. A veure si ens despertem!!!

Fer el mateix que ha fet el govern colonitzador amb el català voldria dir que:

-Els catalans ens apropiéssim il•legalment del poder; ocupéssim Espanya militarment; deroguéssim les seves lleis i institucions; imposéssim el català a les institucions, a les escoles i a tots els actes públics, tot prohibint alhora el castellà; i finalment ocupéssim el territori amb centenars de milers de catalanoparlants.

-Passats uns segles, en un acte de comprensió, generositat i democràcia “exemplars”, admetríem, a contracor, que el castellà fos cooficial a Castella, tot assegurant-nos que no fos necessari per a la vida quotidiana, i que els catalanoparlants de Castella poguessin fer vida normal en català i tinguessin el dret d’exigir l’escolarització dels seus fills en català.

-Finalment recularíem i declararíem inconstitucional tot intent de normalització lingüística a Castella, com ara que el castellà fos la llengua vehicular a les seves escoles.

Que potser heu trobat mai cap independentista amb tals pretensions? Jo, no. I en conec de ben radicals. Suposant que ho féssim, què reclamarien els castellans? A la mínima oportunitat d’independitzar-se, serien tan babaus com per demanar un futur estat castellà bilingüe, no fos cas que algun català immigrat (o algun dels seus descendents) pogués sentir-se contrariat? Tots sabem que exigirien la restitució immediata i completa de la seva llengua pròpia. I farien santament! És l’única opció que té sentit, perquè simplement es tracta de corregir un greuge tot restituint allò que va ser injustament arrabassat. El català continuaria tenint el seu lloc als Països Catalans, que són el seu àmbit natural.

S’entén, ara? Ja n’hi ha prou de viure al nostre país amb una ment de zombi, que només respon a les arbitrarietats de l’amo!

Per cert, recordo que CiU i ERC no sembla que ho hagin entès. Són zombis, o són servents de l’amo, que encara és pitjor?

Salvador Petit, membre de Catalunya Acció

El PEN Internacional resol a Corea del Sud demanar a les Nacions Unides i la Unesco que investigui les vulneracions contra la llengua catalana a l'Estat espanyol.

15/09/12 02:00 - Barcelona - Valèria Gaillard

L'assemblea de delegats del 78è Congrés del PEN Internacional, reunida a Gyeongju, Corea del Sud, va aprovar ahir per unanimitat la resolució proposada pel PEN Català el passat mes de juny a Barcelona, durant la celebració del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. A la resolució el PEN Català denuncia les accions que han portat i porten a terme els diferents governs de l'Estat espanyol –sobretot l'actual del PP–, contra la llengua catalana arreu de l'Estat, i concretament a la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià, on els populars ha fet mans i mànigues perquè no es pugui veure TV3.

Corea del Sud ha acollit del 12 al 14 de setembre la reunió de delegats del congrés organitzat pel PEN Internacional i en el qual, entre altres qüestions, s'ha debatut la resolució que va proposar el PEN Català. Al país asiàtic hi ha viatjat Carme Arenas, presidenta del PEN Català, que ahir va manifestar la seva satisfacció per la decisió adoptada al congrés. El catedràtic Josep Maria Terricabras, president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional, i promotor de la resolució, va expressar ahir també la seva profunda satisfacció: “Hem aconseguit que el PEN Internacional s'impliqui en la defensa del català i hem obtingut el seu compromís de demanar a les Nacions Unides i la Unesco, de les quals n'és organisme consultor, que investiguin el que està passant amb la llengua i actuï en conseqüència.”

“Ara vetllarem perquè això arribi a les Nacions Unides”, va dir Terricabras, per qui és més “fàcil” ser escoltat quan les denúncies afecten països petits i poc democràtics, com ara els africans, en què sembla que l'agressió s'hagi de veure més clara, que en els grans i democràtics, “on es pressuposa que tot va bé.”

Amb tot, i ben informats gràcies al dossier elaborat pel PEN Català, en què, a banda d'un informe de greuges, s'havien reunit retalls de premsa en els quals es feia ressò d'aquests atacs, els delegats assistents al congrés van avalar finalment i per unanimitat aquesta reclamació perquè han entès que “un país com Espanya, que forma part de la Unió Europea i té signats tots els acords internacionals sobre les llengües, atempta contra la llengua catalana i permet accions fan retrocedir el seu desenvolupament”.

La resolució és el fruit d'un treball realitzat pel PEN Català i el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, que va impulsar el Manifest de Girona, un document aprovat al Congrés del PEN Internacional de Belgrad el 2011 i té com a objectiu avançar i fer-se ressò dels drets lingüístics arreu del món.

Una agressió en diversos fronts

La resolució, aprovada ahir divendres al congrés celebrat a Corea del Sud, denuncia les accions que estan portant a terme els diferents governs espanyols amb l'objectiu d'afeblir el paper de la llengua catalana en diversos àmbits de la vida social del país, ja sigui en el sistema escolar, l'administració pública o els mitjans de comunicació, i denuncia també, de manera més explícita, els atacs al català i el seu model lingüístic que s'estan produint tant a les Illes Balears com al País Valencià i la Franja de Ponent.

El Punt Avui. Dimarts, 18 de setembre del 2012

N’hi ha prou amb un dia a PortAventura per comprovar com el català ha deixat de ser la llengua oficial d’aquest espai de referència de la Costa Daurada. La nova direcció del parc ha esborrat en pocs anys tota la sensibilitat que sempre havia mostrat el parc temàtic més potent de Catalunya vers la nostra llengua. El català ha esdevingut una llengua residual a PortAventura en benefici únicament del castellà. D’exemples molts i variats: La rua que clou la jornada lúdica al parc, on tots els actors i ballarins desfilen fins a la sortida, es basa en la reproducció en bucle d’una cançó en castellà. La llengua base dels nombrosos espectacles és el castellà. Els perfils oficials de PortAventura a les xarxes socials són íntegrament en castellà.

Tota aquesta deriva lingüística va en sintonia amb la nova política de contractació de personal: una treballadora, encarregada de col·locar la seguretat de la nova atracció Shambala, es vanta de no parlar català tot i ser “de un pueblo de aquí al lado” (d’un poble del costat), fent evident la seva ignorància i la seva incompetència per tractar de cara al públic. Tot indica que el coneixement del català no és un requisit per treballar a PortAventura, ja que molts treballadors són contractats directament a Espanya. Un altre fet que il·lustra la poca sensibilitat dels nous responsables del parc és la venda de samarretes de la selecció espanyola a la zona – abans catalana – de la Mediterrània.

Som Notícia.Cat  17-8-12

Entrevista amb el nou síndic de l'Alguer · Parla de turisme, de llengua, d'urbanisme, de banderes i de les fites de la ciutat per als cinc anys de mandat vinents.

És seguidor del Barça, fan de Messi i d'Iniesta en especial, i parla alguerès, tot i que no l'ha estudiat mai. El va aprendre al carrer, a l'Alguer, ciutat de la qual és fill i de la qual és nou síndic, des de fa exactament dues setmanes. Stefano Lubrano, empresari hoteler de quaranta-sis anys i membre destacat de la cambra de comerç de Sàsser, era el candidat de la coalició de partits d'esquerra en unes eleccions renyides i en les quals, si hi havia cap favorit, no era pas ell. Mai no havia participat de manera directa en política. Però ja fa temps que li rondava pel cap la idea de fer un pas endavant, per l'Alguer, després de catorze anys de governs de dreta. I canviar la ciutat.

Com? Ho explica en aquesta entrevista, en la qual repassa els punts més polèmics sorgits en la campanya electoral, com Maria Pia; concreta què pensa fer en favor de la llengua, esdevinguda una de les seves obsessions en la campanya, perquè s'ensenyi finalment a les escoles; i, amb naturalitat, fa hipòtesis sobre les relacions futures de la ciutat amb una Catalunya independent.

—Satisfet, suposo, amb una victòria tan èpica com inesperada...
—Sí, satisfet, per bé que no és cert que fos inesperada: mai no havem pensat que no fórem guanyadors. Ara tenim molta responsabilitat i és menester de treballar fort per canviar l'Alguer, que els algueresos ho mereixen.

—Vau celebrar la victòria amb una bandera catalana...
—Só un poc meravellat de tot aqueix clamor pel fet que teniva la bandera amb les quatre barres al moment de la victòria. Per mi i per nosaltres, és normal. És un senyal fort, en un moment de victòria, per fer veure que sem catalans. Tenim un sentiment molt fort que ens lliga a Catalunya. Aqueixa és la nostra bandera i ningú se n'hauria de meravellar.

—Voleu dir que l'Alguer aprofitarà i lluirà més la seva catalanitat, i m'excuso per expressar-ho d'aquesta manera, amb vós de síndic?
—Fins ara hi havia aqueixa idea que la catalanitat s'havia de fer veure en casos excepcionals o en esdeveniments culturals. Era una cosa un poc d'elit. I en canvi no és així i no pot ésser així. Sí, l'Alguer serà més catalana amb nosaltres, que volem emprar la llengua, no sols tutelar-la. La tutela és important, però insuficient. Lo manteniment de la llengua ha de passar per l'ús i per l'escriptura, aqueixes són les línies fonamentals. Començarem, després, a fer les activitats oficials i institucionals del municipi en alguerès, com ja he dit moltes voltes durant la campanya.

—També heu dit força vegades que la llengua era un oportunitat econòmica per a la ciutat...
—Sí, no se tracta solament d'un enriquiment cultural, cosa evident, sinó d'una gran oportunitat econòmica que no havem sabut encara explotar. Catalunya i tots los territoris de parla catalana són un mercat i una oportunitat per a nosaltres. I mai no n'havem tret lo profit que se'n pot traure.

—Per exemple, què fareu?
—Un exemple que he fet servir tantes voltes: un sistema d'etiquetatge que inclogui la idea de producte fet a l'Alguer. Una espècie de 'made in l'Alguer', que en aquest cas seria 'Fet a l'Alguer'. Una marca de catalanitat. I naturalment escrit en català i amb un logotip identificador amb la bandera catalana.

—M'imagino una ampolla d'oli San Giuliano amb un 'Fet a l'Alguer'... És això?
—L'oli, lo vi, la pasta, lo pa, lo formatge... tenim tants productes propis de gran qualitat i que no se troben a la resta de territoris catalans. Tots aqueixos poden tendre aquesta marca de catalanitat, perquè són nostres.

—Ho veurem en els cinc anys vinents del vostre mandat?
—Sí! Mirau, és més una actitud cultural de qualque empresa que no una qüestió jurídica. Si les empreses tenen la possibilitat de veure que de part del municipi, de l'administració comunal, se'ls ofereix una línia clara, s'hi junyiran. És més fàcil que no pareix: una volta que se començarà i que se veurà que funciona, que hi ha negoci, ja no hi haurà marxa enrere. Serà, a més, una via que tendran les empreses per a establir relacions directes amb les institucions catalanes. No és poca cosa.

—Durant anys heu estat, de fet, el responsable de turisme de la cambra de comerç de la província de Sàsser. I fins ara s'ha fet poca feina en aquesta línia: ni aquesta iniciativa ni tantes altres de semblants no han reeixit mai. Com penseu convèncer ara els empresaris?
—Com a membre de la cambra de comerç i president de Confindustria conec molt bé la realitat econòmica i comercial de la zona. I ara com a síndic tendré, a més, les eines per a promoure i per a incentivar els empresaris i productors algueresos. Tenim una gran oportunitat. Se tracta de portar les empreses per una via clara. Algunes dubtaran, sí, ja ho havem vist aquests anys. Però les empreses necessiten seguretat. I fins ara no en teniven. Si ara saben que tenen lo suport del municipi, que és qui promou i que és al darrere, tendran aquesta seguretat. Mai fins ara el municipi no s’era implicat clarament i decididament en cap iniciativa d'aquest estil. A més, la visió de la jugada és doble: no se tracta solament d'exportar productes als altres territoris catalans, sinó d'oferir-los també aquí, a l'Alguer, amb marca de catalanitat, als turistes catalans i de tot arreu, perquè és una marca coneguda, de prestigi, i potent econòmicament.

—Si no hi ha cap daltabaix, sereu síndic de l'Alguer durant els cinc anys vinents. I ja sabeu que a Catalunya hi ha un sentiment independentista molt fort i creixent. Com us imagineu les relacions amb una Catalunya independent d'aquí a pocs anys?
—Nos hi apuntem!

—Apa...!
—Demanarem d'ésser posats dins la Catalunya independent i nos desenganxem de Sardenya...! A part les burles, nosaltres moltes voltes parlem de l'oportunitat d'ésser més part de Catalunya que no d'Itàlia. No sé si això és una utopia o no, però les relacions d'una Catalunya independent amb l'Alguer serien més fortes i accentuades, que seria una relació institucionalitzada amb un estat. I tendre una relació directa, privilegiada, amb un estat, per a una ciutat com l'Alguer seria excepcional. I és menester considerar el fet, també, que Catalunya és una potència econòmica mundial i que té una presència econòmica i cultural a tants països del món. Jo mateix he participat per treball a fires a Barcelona i he pogut veure directament i concretament la capacitat econòmica i social de Catalunya. Una Catalunya independent seria molt interessant.

—Escoltant-vos --i escoltant tants i tants algueresos-- és clar que la llengua és més que viva. Però, com a síndic, què n'opineu, de la salut de l'alguerès?
—No podem diure que la llengua estigui beníssim. Sempre he dit públicament que l'alguerès que jo parl és un alguerès autodidacte. L'he après per qüestions de treball, perquè la mia família no me l'ha transmès, i com jo, quasi tots los algueresos de la mia generació. Tots entenèvem la llengua de petits, però al final de la Segona Guerra Mundial les famílies teniven por d'ensenyar l'alguerès als fills. Se diva que s'havia de parlar italià, que si no ho feven los minyons podiven tendre problemes a l'escola, que després no trobarien treball... Los pares entre ells parlaven en alguerès, però amb nosaltres en italià. I per a mi, que só llicenciat en llengua i literatura angleses, i que parl anglès i l'escriv, parl francès i l'escriv, parl alemany i l'escriv, però que no sé escriure en alguerès, és una frustació enorme. No tenc problemes quan l'he de parlar, també sé que no parl un alguerès perfecte, però per tots los estudis que he fet, sé que una llengua, com més l'empres, més confiança hi guanyes. I per emprar-la és menester de saber-la escriure. Si jo no tenc formació per a l'escriure, és un problema. Per tant, s'ha de treballar i fer que l'alguerès s'ensenyi a les escoles, se parli a les escoles i també se parli a les famílies i als carrers. I l'administració comunal té d’ésser present a l'ensenyament a les escoles i també crear les oportunitats per a emprar la llengua als carrers, fent jocs, activitats... Tot això, cercant d'empènyer les famílies, portant l'alguerès de les escoles a dintre les famílies. També estimulant minyons i minyones a parlar l'alguerès, a demanar les coses en alguerès, fent ús de totes les estratègies que puguem. Però és fonamental que siguin los petits los qui comencin a demanar als iaios i als pares que los parlin en alguerès.

—És fàcil de dir... però tot això vol temps, costa diners i calen professors...
—En aqueixos últims anys he vist que se diva que per a la llengua no hi havia moneda. Però per a les altres coses sempre n'hi havia. Per tant, ara, de moneda, se'n trobarà. I sí, hem de menester una formació real, forta i important per als professors, docents. I ara tenim l'oportunitat de fer un projecte a través de la llei 482 italiana per a tenir finançament per a formar quinze docents.

—M'imagino que parleu del màster que es farà a través de les universitats italianes per a promoure l'ús acadèmic i escolar de les llengües minoritzades. Tota una novetat, amb l'alguerès inclòs...
—Sí. I és una formació molt forta. Són dos anys i 1.500 hores de formació. Com a administració comunal havem de fer ara un esforç molt fort per a trobar docents que s'hi prestin i que se sentin incentivats per fer un esforç així d'important. Aqueix ha d’ésser el punt de partença, perquè hi ha lo risc que la llengua sigui una cosa, per ho diure d'alguna manera, folklòrica, i si no tenim los instruments i les eines per a evitar-ho, com aquest màster, tendrem dificultats. No és que puguem fer o que hi hagi la possibilitat de fer... No. És que havem de fer tots los esforços possibles per convèncer els docents perquè facin aquest màster. Nos trobem en un punt crucial per a l'alguerès i aquest màster és el punt de partença, una gran oportunitat que no es pot escapar de cap manera.

—Heu dit també que la llengua s'ha de prestigiar. Ryanair, sobretot, com diu el cantant Claudio Sanna, o també Grimaldi Lines, amb viatges freqüents a Barcelona i amb algunes altres ciutats catalanes, han ajudat a canviar la percepció que els algueresos tenen de la llengua?
—Sí. I també estic d'acord amb aquesta anàlisi. Però aquestes comunicacions van més enllà. L'oportunitat que ofereixen aquests mitjans de transport l'Alguer permet de pensar en projectes més grans. Com lo de la Unió Europea Joventut en Acció, que dóna la possibilitat de moure joves de l'Alguer a Perpinyà, a les Illes Balears, a Catalunya i a València. Una oportunitat formidable d'emprar la llengua i de veure, per als joves de l'Alguer, uns altres contextos territorials, però amb una mateixa llengua, que nos uneix, i que és útil, usada i viva. Sí, lo rol de les comunicacions aèries i navals és estat fonamental per al prestigi de la llengua.

—Parlem de la ciutat. Quaranta mil pisos buits en aquests moments. I ja som a l'estiu. Què penseu fer?
—Com he comentat en l'entrevista precedent, les coses s'han fet molt malament. Cal una estratègia. I encara és a fer. Havem de començar a nos demanar: qui turisme volem a l'Alguer?

—D'acord. I segons vós?
—L'Alguer pot ésser assats atractiva per a diferents tipus de turisme. Un turisme lligat a la cultura, la marina, l'esport, la natura, la nàutica, els congressos... Però hem de triar i hem de triar conjuntament amb els algueresos. Una volta presa la decisió hem de pensar: com s'ha d'organitzar el territori per donar solucions al turisme que volem? I veure quines infrastructures són coherents amb aquest turisme, quines realment manquen, quines respecten lo territori, i així dissenyar una estratègia a llarg terme.

—Hi ha qui us ha acusat de ser ambigu sobre el macroprojecte d'hotels de luxe de Maria Pia, que preveu l'expropiació de dos quilòmetres de platja, a hores d'ara propietat de l'ajuntament, i la construcció d'uns quants hotels. Per aclarir-ho, digueu-m'ho, si us plau, clarament: hi aneu en favor o contra?
—Sem clarament contra el projecte presentat a Milà. No sem contra les inversions econòmiques ni contra la construcció d'hotels. Sem contra un idea de desenvolupament que fa mal a l'Alguer: fer hotels i després mirar com s'han d'omplir. I el projecte actual de Maria Pia és un exemple d'aquest desenvolupament equivocat. Aquest projecte preveu 2.600 llits nous a l'Alguer, amb la raó que seran per als congressos. Dos mil llits de més per a un congrés?

—Home, potser són massa, oi?
—Massa, sí. No és creïble. Com a màxim, qualques centenars. I, a més, ja hi ha molts hotels a l'Alguer i no ho podem oblidar.

—Parlant també de model de ciutat, l'Alguer acull des de fa pocs anys la facultat d'arquitectura de la universitat de Sàsser. Això també ha portat canvis importants...
—Sí, és molt important per a l'Alguer tenir una universitat, per l'anada i venguda d'estudiants que implica. I perquè situa la ciutat en un model socioeconòmic més ric en coneixement, amb fluxos de moneda i de persones diferents. La universitat és futur i és capacitat d'atracció de talents. No se pot deixar escapar.

—A més teniu una relació especial amb la recerca, com a propietari de Port Comte. És part també de la vostra idea de ciutat mantenir o potenciar aquests centres de recerca?
—Sí. I torn a diure el mateix: la recerca és important per al territori, per tot quant comporta, per tota la gent que hi ha al voltant. A més, l'Alguer ja és atractiva per molts motius per als forasters. Si a més a més ho és per la recerca, i aquest és també un objectiu, s'aconseguirà una sincronia perfecta per a la ciutat.

—I ara quatre preguntes curtes, amb respostes curtes, per a entendre millor les vostres primeres sensacions en aquest despatx. Quina és la primera cosa que heu fet com a nou síndic?
—He fixat un encontre amb el responsable de la societat que gestiona l'aigua de l'Alguer, perquè ara mateix hi ha vint-i-cinc famílies que tenen problemes seriosos amb lo forniment d'aigua.

—I la segona cosa?
—Havem fet una passejada pels districtes i burgades de l'Alguer per regraciar los ciutadans que m'han elegit. I per donar visibilitat al fet que a partir d'ara sem nosaltres los que havem de resoldre els problemes. Fins fa poc érem en campanya electoral, però ara ja sem al municipi i tenim responsabilitats. Això els ciutadans, ho han de saber, que ho canvia tot. I ho han de saber tots, tant los qui m'han votat com los qui no, perquè só també lo síndic d'ells.

—Què fareu de diferent del govern de centredreta que hi ha hagut aquests últims catorze anys?
—Lo que ja fem de diferent és compartir amb els algueresos tot allò que fem i proposem. Tenim de parlar amb l'Alguer i no tenim de tendre por d'escoltar crítiques i recebre els ciutadans. Això, durant catorze anys, no s'és fet.

—Per a acabar. Quan tornarem a parlar d'aquí a cinc anys, just abans de les pròximes eleccions, què explicareu amb orgull?
—Que haurem aconseguit finalment un pla urbanístic i una estratègia turística compartida amb els algueresos; que haurem fet una política social efectiva, que passi de l'ajut a un creixement social i cultural de les famílies, a través de lo treball; que tindrem una Alguer neta, que ara els carrers no són nets i és menester canviar el servei de neteja; i que la llengua serà més emprada, que els minyons se posaran a jugar emprant l'alguerès, i no solament al centre històric, sinó també a la part nova. I sí, en cinc anys qualque joc de minyons en alguerès a les places de la ciutat, ja s'hi podrà sentir.

Entrevista de Roger Cassany publicada a Vilaweb el Dimarts 10.07.12

 

López Tena, diputat de Solidaritat: "Espanya vol aplicar a Catalunya el què no aplica a Espanya: que s'ensenyi en una llengua no pròpia del país"

      

 

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir a la tarda la moció de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) que reafirma el compromís de la cambra catalana amb el model vigent d'immersió lingüística en llengua catalana a l'escola. La moció va ser votada favorablement per CiU, ICV-EUiA i ERC i PSC i va rebre els vots en contra del PP i Ciudadanos.

La moció declara entre altres punts que “davant el degoteig constant de sentències i interlocutòries judicials que posen en qüestió la immersió lingüística, aquest model de consens social i pedagògic es troba en perill”. També s'hi recull que “ateses les sentències emeses sobre la immersió lingüística pel Tribunal Suprem espanyol, els recursos pendents de resolució especialment el recurs d’inconstitucionalitat sobre la LEC, i els treballs del govern espanyol per a una futura Llei orgànica de millora de la qualitat educativa, es reafirma el model d’immersió lingüística en català, com model d’èxit educatiu i de cohesió social; i constata la necessitat de garantir la pervivència del model d’escola catalana i de règim lingüístic i d’immersió lingüística vigents i la necessitat de blindar-lo, per tots els mitjans que el poble de Catalunya decideixi en exercici de la seva sobirania”. 

El portaveu de Solidaritat, Alfons López Tena, encarregat de defensar la moció va criticar que “Espanya vulgui aplicar a Catalunya el què no aplica a Espanya: que s'ensenyi en una llengua no pròpia” i va advertir que “amb la immersió lingüística ens juguem el futur com a poble” i que “anem cap a un xoc de legitimitats: la del poble català contra el Tribunal Suprem espanyol, que és insubmís, desacata les lleis, i usurpa la sobirania del poble de Catalunya”.

Publicat el 20.07.2012  a Crònica.cat

 

Maria José Cuevas, diputada del PP, va qualificar el sistema d'immersió lingüística d'insensat i "il·legal"

La diputada del Partido Popular a Catalunya, Maria José Cuevas, va carregar ahir durant la seva intervenció al Parlament contra la moció de Solidaritat Catalana per la Independència per a blindar el sistema d'immersió lingüística.

Cuevas va qualificar el sistema d'immersió d’"insensat", "il·legal" i "anti-sistema". La diputada, que va pronunciar tota la seva intervenció en espanyol,  va afegir que "Catalunya és l'únic lloc del món amb les Illes Feroe i Groenlàndia on la llengua local s'imposa a la llengua comuna de l’estat".

Finalment, el Parlament va aprovar amb els vots favorables de tots els partits menys PP i Ciudadanos la moció que insta el govern català a blindar el sistema d'immersió lingüística i recórrer i oposar-se a totes les sentències judicials que vagin en contra.

 

Publicat el 20.07.2012 a crònica.cat

Els col·legis de Son Gotleu, Pere Garau i Polígon de Llevant destaquen amb percentatges de català propers al 100%. La tria del castellà també forada a les zones turístiques del litoral, com l’Arenal i Gomila, on quasi ningú no el demana.

L'escolarització dels nins i les nines en castellà no ha quallat a Palma. De fet, ni tan sols no ho ha fet en barriades on s'esperava que tingués més acceptació: les que tenen una taxa d'immigració més elevada i les zones turístiques del litoral.

Tant és així que les escoles ubicades en barris com Son Gotleu i Pere Garau no han registrat una demanda d'escolarització en castellà superior a la de barriades emblemàtiques. A més a més, cal observar que ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma (Sant Jordi, la Casa Blanca, Son Sardina, Son Ferriol, etc).

Ara bé, sí que se n'ha registrat una alta demanada a les escoles vinculades a l'Opus Dei i les tradicionalment lligades al Partit Popular. Al col·legi Aladern, per exemple, són 21 els infants que han demanat l'escolarització en castellà, corresponents als cursos 4t i 5è d'Educació Infantil.

Però és l'escola Mare Alberta, sense dubte, la que més petició de castellà constata. Els pares i les mares de fins a 93 infants han optat per sol·licitar-ne l'escolarització en una llengua no pròpia de les Illes. Aquests 93 infants estan distribuïts en cinc cursos (4t, 5è i 6è d'Educació Infantil i 1r i 2n de Primària).

Immersió lingüística

Ara bé, el redol d'escoles concertades no ha seguit aquest patró i avala quasi al 100% la immersió lingüística. A la cèntrica escola de Sant Francesc, per exemple, només tres infants han triat el castellà. En un altre col·legi del centre com l'Escola Graduada tampoc ningú no demana el castellà. Cal observar, però, que l'Escola Graduada és un dels centres amb una varietat de nacionalitats més elevada, de manera que es confirma que les famílies nouvingudes també opten per estudiar en català.

De fet, aquesta és probablement la conclusió més sorprenent de les dades d'escolarització per al proper curs 2012-2013. D'aquesta manera, a l'escola Es Pont, ubicada a Son Gotleu, ningú no ha triat el castellà. Tampoc no ho han fet a l'escola Es Viver, passat el Rafal. En realitat, zones obreres i amb immigració espanyola d'onada prèvia als anys 80, com el Rafal Vell i el Rafal Nou, no registren gaire demanda de castellà. Així mateix, a l'escola Camilo José Cela, situada al Polígon de Llevant, tampoc ningú no escull el castellà. Altres col·legis paradigmàtics, com el Gabriel Valseca (entre Can Capes i Son Gotleu), no tenen cap sol·licitud per escolaritzar en castellà en els cinc cursos educatius consultats.

De la mateixa manera, tampoc ningú no elegeix castellà entre els pares i les mares consultats de l'escola Jafudà Cresques, devora Pere Garau, on característicament hi ha una alta presència d'infants de famílies xineses acabades d'arribar.

Respecte dels indrets turístics, on també es registra una major proporció de foran, cal constatar que tampoc no s'inclinen pel castellà. A l'escola de la Porciúncola (a l'Arenal), només demana castellà un nin. Al centre de Can Pastilla són sis i a la del Coll d'en Rabassa, tan sols dos. Finalment, a la zona hotelera de Gomila, concretament a l'escola Pintor Joan Miró, només s'ha demanat l'escolarització d'un nin en castellà.

100% català

Així mateix, a les escoles tradicionalment compromeses amb la llengua pròpia, com Mata de Jonc i Pius XII, s'han complert els pronòstics i tothom, sense excepció, ha triat el català.

La mateixa contundència en l'elecció de llengua s'ha registrat a les zones rurals de Palma, com ara a les escoles de Sant Jordi, Son Ferriol i Son Sardina.

 

 

 

 

 

 

 

  Publicat el 08/07/2012 a dBalears.cat

La llengua catalana ja no és un requisit imprescindible per a treballar a l'administració de les Illes

El Parlament balear va aprovar aquest dimarts passat la reforma de la llei de funció pública que deroga el requisit del coneixement del català per a treballar a l'administració de les Illes, un compromís electoral del PP molt criticat per l'oposició d'esquerres.

Els portaveus de l'oposició han subratllat que amb aquesta reforma el govern del PP dóna preferència al castellà sobre el català, llengua pròpia de l'arxipèlag, segons l'Estatut d'autonomia, ja que a partir d'ara només l'idioma comú d'Espanya serà exigit per accedir a una ocupació pública mentre que el català comptarà únicament com a mèrit.

La supressió del requisit de conèixer el català, excepte per als mestres i professors i els empleats públics dedicats específicament a atendre els administrats, ha motivat protestes de grups de defensa del català.

El diputat del PP Fernando Rubio ha subratllat que el que el seu grup pretén és eradicar qualsevol discriminació per raó de llengua, per a la qual cosa, segons ell, cal garantir "l'equilibri entre les dues llengües oficials". Rubio ha criticat que l'oposició retreu que es mantingui l'exigència de conèixer el castellà per treballar en l'administració com si considerés que un espanyol procedent de la península o de les Canàries que vulgui treballar a Balears ha de ser tractat com si fos estranger.

En la votació final, que es va fer individualment i de viva veu a petició dels socialistes, l'alcalde de Manacor i diputat no adscrit Antoni Pastor, expulsat del PP per oposar-se a la política lingüística de Bauzá, es va sumar al rebuig de l'oposició a la supressió del requisit de conèixer el català per a exercir una ocupació pública.

Publicat el 19.07.2012 a crònica.cat.

 

Malauradament, els qui lluitem per l’ús i el bon ús de la nostra
llengua, com som els qui ens arredossem entorn de l’Associació
Llengua Nacional, tenim molts fronts oberts.

Pel que fa a l’ús, la situació sociolingüística varia d’un lloc a un
altre dels Països Catalans, però a tot arreu hi ha problemes: la immigració
massiva, l’actuació contrària per part de moltes instàncies
polítiques, la constricció de la maquinària estatal adversa, el quintacolumnisme,
la presència abassegadora d’altres llengües a través dels
mitjans de comunicació, la inèrcia en les actituds suïcides per part
dels catalanoparlants, la manca d’autoestima, la defecció, etcètera.
Enfront d’això, hem de recordar, com ja hem fet altres vegades, la
necessitat de la militància activa. Cada català hauria de ser un soldat,
perquè la lluita és constant i aferrissada. Tots hi hem de ser, i com
més units, millor. En aquest sentit, l’Associació Llengua Nacional
ha cregut oportú (com expliquem amb més detall en la pàgina precedent)
de tornar a convocar el Premi Ramon Aramon, que ja havia
atorgat anteriorment, amb l’objectiu d’assenyalar exemples notables
d’aquesta militància necessària. Esperem, doncs, que aital iniciativa
doni bons resultats i ens esperoni a tots a maldar per un ús lingüístic
que és lluny d’assolir la normalitat.

Pel que fa al bon ús, també tenim diversos fronts oberts. Per les
circumstàncies apuntades abans, la praxi idiomàtica va baixant de
qualitat, la llengua es deteriora. A més, falta consens i bon guiatge
en el món dels professionals i estudiosos del nostre idioma. Per això,
com també ja havíem fet altres vegades, hem de formular una nova
crida al discerniment, un discerniment que es va encarnar, des de
finals del segle xix fins a mitjan segle xx, en la figura de Pompeu
Fabra, figura que l’Associació Llengua Nacional sempre ha reivindicat
com a nord i model.

A aquest propòsit, creiem oportú de citar unes paraules de Josep
M. de Sagarra, de qui fa poc hem commemorat el cinquantenari de
la mort. Així s’expressava aquest gran literat en un article dins La
Publicitat el dia 6 de juliol de 1924: «... Només un gran respecte, un
gran amor i una sensibilitat filològica com els d’en Pompeu Fabra
poden resoldre les qüestions que ell resol fent-les caure pel cantó més
lògic i al mateix temps més de bon gust i més de sentit català. / A les
seves “Converses” es veu clarament aquesta gràcia d’artista i aquesta
ponderació d’home de ciència, com va tractant cada cas concret,
com va analitzant les possibilitats, i amb quina delicadesa fixa normes
i dóna solucions» (L’ànima de les coses, Barcelona 2001, p. 309).
En resum, davant els nombrosos fronts que tenim oberts, apliquem-
hi la militància, com els bons patriotes, i el discerniment, com
Pompeu Fabra.

Llengua Nacional - núm. 78 - I trimestre del 2012

Badalona (vila on Fabra va viure trenta anys), 10 d’octubre del 2011
La llengua catalana, en quant articula la nostra manera d’entendre i interpretar el món, és el patrimoni que
defineix més bé la nostra existència com a poble i, per tant, n’és l’element més preuat. Malauradament, actualment viu
una de les situacions més dramàtiques de desprotecció d’ençà de l’anomenada «transició democràtica». Lluny encara
d’aconseguir la seva normalització lingüística, les eines que suposadament havien de portar a tals objectius acaben
de ser sensiblement retallades, neutralitzades o simplement abolides a requeriment dels interessos d’un Estat espanyol
que s’ha decantat ja definitivament per la uniformització i la imposició lingüístiques a casa nostra.

Pel que fa al català al Principat, les retallades més recents s’han materialitzat, per una banda, en la sentència
del Tribunal Constitucional (juny del 2010) contra l’Estatut, que dicta que el català ja no pot considerar-se llengua
d’ús preferent en el seu propi territori i, per tant, ja no pot desenvolupar-se amb la mateixa normalitat que altres idiomes
europeus amb volums semblants –o inferiors– de parlants i usuaris.

Per altra banda, les sentències del Tribunal Suprem (desembre del 2010), reblades amb la recent requisitòria
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ordenen de posar fi a quasi trenta anys d’immersió lingüística al
Principat, un model que al llarg dels anys ha rebut el reconeixement internacional de la Unesco i l’aval de la Unió Europea,
entre altres organismes. Aquesta política s’ha considerat peça bàsica per a la recuperació de la llengua catalana i per al
manteniment de la cohesió social en un país on l’arribada de la immigració ha estat –i és encara– massiva.

Com a resultat d’aquestes sentències s’ha arribat a una situació en què la superioritat jurídica del castellà
sobre el català ha quedat clarament confirmada i reforçada. Lamentablement, la resposta del nostre Govern
a aquests atacs ha estat molt feble. Per altra banda, el proppassat dia 20 de setembre, al mateix Parlament de
Catalunya, la Mesa, integrada per Convergència i Unió (CiU), Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Partit Popular
(PP), incomprensiblement va rebutjar per unanimitat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per «Salvem
l’Escola en Català». Aquest fet, no cal dir-ho, pot tenir l’efecte d’impedir el debat i la participació ciutadana en la
defensa de la immersió lingüística tal com l’hem coneguda fins avui.

Aquestes sentències i l’experiència de tants anys d’entrebancs ens demostren que l’enfortiment i la normalització
de la llengua catalana difícilment s’aconseguiran en el marc de l’Estat espanyol; tampoc no es poden aconseguir
amb visions fragmentades i regionals que alguns fomenten envers el nostre fet lingüístic. Dins aquest marc no es
donen prou condicions que permetin la recuperació i l’extensió social de la nostra llengua, almenys en la dimensió de
què normalment gaudeixen la majoria de les llengües que tenen darrere seu una estructura d’Estat. Mentre la nostra llengua
i la nostra cultura pateixin aquesta discriminació, hem de treballar decididament per portar a terme els següents

OBJECTIUS

1) Exigir al Govern de la Generalitat que apliqui amb tota contundència i en la seva integritat la política d’immersió
lingüística aplicada fins avui dins l’educació, blindant jurídicament el català com a única llengua vehicular
en l’ensenyament, enfront de les sentències, existents o futures, dels Tribunals Constitucional i Suprem.

2) Exigir a la Generalitat de Catalunya que faci complir immediatament i en la seva integritat les lleis i normes
vigents en l’àrea de retolació i etiquetatge comercial de productes.

3) Exigir al Govern de la Generalitat la introducció immediata del decret que ha de regular les quotes de pantalla de
cinema en català en les sales cinematogràfiques de Catalunya.

4) Conscienciar els catalanoparlants sobre la necessitat d’emprar la nostra llengua tothora i en tot context. En
efecte, segons digué el poeta basc Joxe Anton Artze: «No es perd una llengua perquè els qui no la saben no
l’aprenen, sinó perquè els qui la saben no la parlen.»

5) Implicar el màxim nombre de ciutadans, especialment els més joves, en una campanya d’activació d’actituds
sociolingüístiques positives, en la línia de promoure l’ús quotidià i normalitzat del català entre els catalanoparlants,
els castellanoparlants i els parlants d’altres llengües a casa nostra.

6) Mostrar suport d’una manera entusiasta a la ILP «Salvem l’Escola en Català » com a via més eficaç per a fer
públic i visible el suport del poble de Catalunya a la seva llengua nacional.

 

Per totes aquestes raons, exigim que el Govern de Catalunya no s’inhibeixi a l’hora d’assumir el rol protagonista
que li pertoca en l’assoliment i aplicació d’aquests objectius. El Govern no pot continuar eludint la seva responsabilitat,abandonant el treball
per la defensa i reivindicació de la nostra llengua en mans d’entitats privades, moltes de les quals han de fer mans i mànigues per cobrir les seves
despeses i mantenir la seva vital activitat. Per altra banda, no oblidem que l’Estat espanyol, a més d’espoliar-nos i malbaratar 22.000 milions d’euros
anuals de la nostra riquesa productiva, no defalleix en l’atac constant a la nostra llengua. Davant aquesta situació, ni la crisi ni les retallades no poden justificar la desatenció del nostre Govern a una llengua que ara mateix tenim en greu perill de marginalitat i llunyde poder exercir el paper d’eix vertebrador de la nostra identitat que com a poble li pertoca.

 

Llengua Nacional - núm. 77 - IV trimestre del 2011

La llengua pròpia de les Illes, el català, haurà de competir amb l'espanyol a l'ensenyament

Les famílies de les Illes Balears podran triar el curs que ve la llengua de primer ensenyament dels seus fills a segon cicle d'educació infantil i a primer cicle d'educació primària. El català deixa de ser així llengua preferent a l'educació balear i haurà de competir amb l'espanyol, que per primer cop passarà a ser també llengua vehicular a l'ensenyament. És el principal canvi que incorpora l'ordre d'admissió per al curs escolar 2012-2013 que ha presentat aquest dimecres el conseller balear d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch. La conselleria estima que uns 12.530 infants de 3 anys participaran en el procés d'admissió d'alumnes que es matricularan per primera vegada en algun dels centres públics i concertats el proper curs escolar.

L'ordre d'admissió per al curs escolar 2012-2013 inclou una sèrie de canvis significatius. El més important és que, per primera vegada a les Illes Balears, les famílies podran triar la llengua de primer ensenyament dels seus fills a 2n cicle d'educació infantil (3 a 6 anys) i a 1r cicle d'educació primària (1r i 2n curs). Així, a partir d'aquest any, els impresos de sol·licitud d'admissió inclouen la possibilitat de triar entre català i castellà com a llengua de primer ensenyament.

10.05.2012 - 17:05 - Països Catalans. crònica.cat

Davant els atacs que pateix la llengua pròpia del nostre territori a les illes Balears per part del Govern, ara en mans del PP i liderat per José Ramon Bauzà, us informam que la revolta contra aquesta injustícia i irresponsabilitat s'ha iniciat als centres educatius de les illes Balears. Companys i companyes de les illes i d’altres parts del territori, mestres i professors i professores, docents de Catalunya i del País Valencià, de la Franja, de l'Alguer, de la Catalunya Nord, us demanam un acte de solidaritat cap a la defensa de la llengua ara que és atacada a les Illes Balears. SI S’ATACA LA LLENGUA A UN PUNT DEL TERRITORI ES DEBILITA LA LLENGUA EN EL SEU CONJUNT. Els atacs i les amenaces a la nostra llengua a una part del territori afecta la salut global del català i amenaça la seva pervivència. És responsabilitat de tots i de totes vetllar i defensar la llengua catalana sigui on sigui que es produeixi l’atac.  

La llengua és el LLAÇ que ens uneix a tot el territori. Com sabeu els centres de les illes, en conèixer l'avanprojecte de modificació de la llei de funció pública, -que lleva el requisit del coneixement del català als funcionaris, que pretén canviar la normativa dels topònims de les illes perquè es puguin traduir i posar en castellà, que vol modificar també la llei de normalització lingüística-, s'han adherit a la campanya "ENLLAÇATS PEL CATALÀ" que consisteix a penjar un llaç quadribarrat a la façana i dur-ne un de petit penjat damunt el cor, com feim amb el dia de la dona, la pau o la sida. El llaç simbolitza el compromís de la comunitat educativa amb la defensa de la llengua catalana ara que el president del govern, José Ramón Bauzá, ha emprès aquesta croada contra la llengua dels formenterencs, els eivissencs, el menorquins i els mallorquins.

La Conselleria d'Educació ha fet llevar els llaços de les façanes i ens acusa de polititzar els centres. La decisió de posar els llaços en la majoria dels casos és una decisió presa per Consell Escolar o pel Claustre de professors amb els vist i plau de les Associacions de pares i mares i d'alumnes dels centres. El conseller ha arribat a dir que els llaços per la sida són un valor compartit però els llaços per la defensa de la llengua NO són un valor compartit per la comunitat educativa.

12.000 al·legacions presentades, 50.000 persones a Mallorca, han sortit al carrer el mateix dia, convocades per l'Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca, -del qual l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català en formen part-, per demanar la retirada de l'avantprojecte de llei de funció pública i perquè tots els diputats del Parlament de les Illes Balears hi puguin votar en consciència i no siguin amenaçats pel president del govern de l'obertura d'un expedient.

En aquest moment històric que ens trobam i vital per a la supervivència de tot un poble, des de l’Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears i l’STEI-i, sindicat majoritari a l’ensenyament públic, demanam a totes les persones del territori accions de suport i solidaritat. És tracta de mostrar la UNIÓ TERRITORIAL. La nostra força rau en la nostra unió. Ens farem visibles davant la comunitat internacional des del moment que actuarem units. La divisió és la carta que alguns  juguen en contra nostra.

Volem que la campanya dels llaços sigui ben present al Sant Jordi 2012 a tot el territori de parla catalana. Volem fer visible a fora que el Govern de les illes Balears vol rompre el consens que, en matèria de normalització cultural i lingüística, hi ha hagut fins ara a les Illes. El govern del PP vol fer canvis a la legislació vigent que van en contra de la llengua pròpia del nostre territori. Volem que es visualitzi també que la comunitat educativa, amb el suport d’entitats, de personalitats i de la societat civil, demana al govern de les Illes Balears que retorni al consens, que retiri l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública i que doni un suport real i veritable a la llengua i a la cultura de les nostres illes.

Us demanam que ens ajudeu a estendre la campanya "Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua!”. Es tracta d'aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a TOT EL TERRITORI - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i ciutadanes, professionals dels mitjans de comunicació, duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, ... etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió i ens enviïn una fotografia amb el lloc i el nom de l’entitat o de la persona enllaçada. També ens la podeu enviar a catala@stei-i.org

També volem que a la Manifestació del 28 d'abril a València es FACI VISIBLE la unió territorial sobre aquesta problemàtica, participant-hi amb una pancarta amb un lema entorn a la campanya Enllaçats per la Llengua. Això ho canalitzaríem a través d'Escola Valenciana que és entitat organitzadora, entre altres, de la Manifestació. Pensam que ha de ser des del moviment educatiu ja que és en aquest segment de la població on ha començat la revolta contra la modificació de la Llei i perquè el futur està inexorablement en l'educació.

Per tot això vos demanam la vostra col·laboració perquè cada un de nosaltres des del seu poble i ciutat  aporti i contacti amb qui consideri que pot aportar alguna cosa que conduexi a bon fi tot el nostre esforç. Perquè no ens en sortirem sols i perquè només en la unió rau la nostra força.

Feim comptes amb les persones de l’Assemblea que hi puguin i hi vulguin participar, en els propers dies posar-nos en contacte amb associacions i entitats ben diverses per promoure la participació en aquestes propostes. També demanarem a l’OCB, l’ÒMNIUM i ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ si poden col·laborar en la campanya i si poden donar instruccions a totes les seves delegacions territorials perquè reparteixin llacets gratuïtament( això no val gaire) a tota la gent i vagin per la paradetes a Enllaçar gent, escriptors, personalitats que vegin i que circulin aquests dies pel carrer...

M. Antònia Font, Sindicat STEI-i, Illes Balears. Professora de secundària 619783884 catala@stei-i.org

Magda González, Assemblea de mestres i professors en català-Illes Balears. Mestra de música forum@forum-musicae.cat

"Ens equivoquem greument si ens pensem que el setge a la llengua, fora del Principat, no és cosa nostra"

Crec que el president de Catalunya, Artur Mas, hauria de viatjar a Mallorca per entrevistar-se amb Jaume Bonet i Tomeu Amengual, els jubilats que han recorregut a una vaga de fam per defensar la llengua catalana. Una llengua que el govern balear de José Ramón Bauzà intenta anorrear fins a convertir-la en residual. Recordem que amb l’arribada del Partit Popular al govern de les Illes, el català, tot i ser la llengua pròpia del país, ha deixat de ser un requisit per treballar a la funció pública i ha passat a ser un simple mèrit. L’espanyol sí que és obligatori, però el català no. Això, evidentment, és un acte de violència tan brutal i inadmissible que tots els mitjans de comunicació n’haurien d’anar plens, denunciant-ho i despertant la societat. N’hi ha que han trigat un mes a donar-li rellevància. Però ja sabem que la missió dels nostres grans mitjans de comunicació no és despertar els catalans, sinó adormir-los. Fer-los creure que no passa res, que tot va bé, que la presó on viuen té unes parets ben maques i que encara que la llengua mori a les Illes, als principatins no els mancarà el plat a taula. El cert, però, és que cal ser molt indolent per creure que els atacs que rep el català a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent no afecten Catalunya i que posar-hi un reflector ben potent al damunt seria una ingerència en afers aliens.

Ens equivoquem greument si ens pensem que el setge a la llengua, fora del Principat, no és cosa nostra. I tant que ho és! Els afers lingüístics de les Illes són els nostres afers, i una manera de situar aquesta qüestió en primera plana informativa i de torpedinar el genocidi lingüístic del govern balear és que el president Mas agafi un avió, viatgi a Mallorca i visiti Jaume Bonet i Tomeu Amengual tot interesant-se per la seva salut i per la situació d’asfíxia que la llengua està patint en aquelles terres. És ben segur que el PP –especialment el PP balear– traurà foc pels queixals en veure’s il•luminat per un reflector tan potent com aquest –no hi ha res que el maquiavèl•lic odiï més que la llum–, però el president de Catalunya no pot romandre indiferent davant d’una agressió tan perversa i anihiladora. No s’entendria que mentre la Confederació d’Educadors del continent americà se solidaritza amb els vaguistes defensors de la nostra llengua, el president català guardi silenci i miri a una altra banda. I, per prendre’n consciència, només cal respondre aquestes dues preguntes: la llengua que parla el president Mas no és la mateixa que la que parlen Jaume Bonet i Tomeu Amengual? Aleshores, per què les agressions que està rebent aquesta llengua a les Illes no haurien de merèixer l’interès i l’atenció de la figura institucional més rellevant dels Països Catalans? Crec que aquesta figura té el deure de crear consciència i de fer costat a aquelles persones que humilment, allà on sigui, no dubten a arriscar el més preuat que tenen, que és la seva vida, en defensa de la llengua, de la identitat i de la dignitat del poble català. Si us plau, president Mas, aneu a Mallorca.

 

Víctor Alexandre. Dimecres, 28 de Març de 2012

ElSinglardigital.cat

"En aquests moments, Espanya esmola les seves eines per consumar el genocidi de la llengua catalana"

És molt greu el que està passant al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent amb la llengua catalana. Molt greu. Però a mi encara em sembla més greu la indiferència amb què s’ho agafen les autoritats del Principat. Deuen pensar el mateix que pensa Europa quan anem a Brussel·les a exclamar-nos de les agressions espanyoles que patim, que es tracta d’un afer intern de l’Estat espanyol. Deuen considerar que l’operació del Partit Popular, d’esborrar definitivament la llengua catalana del País Valencià, de les Illes i de la Franja, és un afer intern d’aquelles terres i que no ens hi hem d’immiscir. En ambdós casos és un greu error, tanmateix. S’equivoca Europa i s’equivoquen els nostres governants amb aquesta indiferència, perquè el desistiment de responsabilitats davant d’una agressió no n’evita els efectes. I l’intent, per part d’Espanya, d’aconseguir al segle XXI allò que no va poder aconseguir al segle XVIII, afectarà Europa sigui quin sigui el resultat. Negativament, en cas que Espanya aconsegueixi anorrear Catalunya, perquè desapareixerà un patrimoni cultural mil•lenari, i positivament, en cas que Catalunya se’n surti, perquè la consecució d’un Estat català voldrà dir que hi ha hagut un poble europeu que ha recuperat la seva llibertat.

En aquests moments, Espanya esmola les seves eines per consumar el genocidi de la llengua catalana. Ho fa al País Valencià, eliminant escoles de línia en llengua catalana –a Alacant, per exemple, ara fa tres cursos, ja només deu dels cinquanta-set centres públics i només un dels trenta-tres concertats tenien línies en aquesta llengua. A la Franja de Ponent, per decisió del govern aragonès, la llengua catalana deixa de dir-se “català i passa a dir-se “modalitat lingüística”, es fixa la titularitat de l’espanyol com a única llengua oficial, s’eliminen les acadèmies de català i s’impossibilita que els ciutadans puguin adreçar-se en català a l’administració, ja sigui oralment o per escrit. I pel que fa a les Illes, per decisió del govern balear, el català deixa de ser un requisit per treballar a la funció pública i passa a ser un simple “mèrit”. Diu el seu president, José Ramón Bauzà, que ho fan perquè el català “no sigui un obstacle que impedeixi l’accés de persones que superin les proves amb més nivell”. Quin cinisme. Primer van arribar a les Illes i van imposar-hi la llengua espanyola, després van perseguir la llengua catalana i els qui la defensaven i, finalment, ara que ja li tenen el peu al coll, la satanitzen qualificant-la d’“obstacle”. La llengua catalana, per tant, no és una llengua, és un “obstacle”. I qui vol obstacles en el camí de la vida, oi?

Davant d’aquesta violència ferotge, uns jubilats de Mallorca –Jaume Bonet i Moll, Bartomeu Amengual i Josep Company– estan fent vaga de fam. Jo no sé si se’n sortiran, perquè la seva mort per aquesta causa no crec que amoïni gaire el nacionalisme espanyol. Però cal que tinguin el suport del Principat no sols com a defensors de la nostra llengua, sinó, sobretot, com a defensors de la nostra dignitat col•lectiva. La pregunta és: el nostre govern no té res a dir sobre el fet que en ple segle XXI, gairebé quaranta anys després de la mort d’en Franco, la llengua catalana hagi de ser defensada amb vagues de fam? No l’amoïna gens, això? No hi té res a dir? No hi té res a fer? Jo crec que sí. Jo crec que aquest odi i aquesta violència contra el nostre poble són motiu més que suficient per aïllar el Partit Popular. I perquè això sigui possible cal que el govern de Convergència i Unió no formalitzi cap més pacte amb una formació política l’objectiu prioritari de la qual és l’anorreament de la nació catalana i el genocidi de la seva llengua. Tenim territoris o espais vitals diferents, és cert, però som un sol cos. Pensar que Catalunya pot viure al marge del que passa a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent és tan ingenu com considerar que els habitants d’una casa poden viure al marge del que passa a les seves habitacions.

 

Víctor Alexandre. 20 març 2012

El Singulardigital.cat

Després de la interlocutòria del TSJC del 8 de març. cal una breu guia per entendre la situació en la que queda l'Escola en Català.

Veureu com ara cal continuar treballant per blindar per Llei el català a l'escola com a única llengua vehicular i haurem de pressionar al Tribunal Suprem perquè no sentenciï la fi de la immersió lingüística.

Podeu fer-vos voluntaris per recollir signatures a www.escolaencatala.cat i enviar-nos els plecs omplerts a Escola en Català (Apartat de Correus núm. 85 CP 08080 Barcelona). Per més informació info@escolaencatala.cat.

 

GUIA RÀPIDA PER ENTENDRE LA SITUACIÓ DEL CATALÀ A L'ESCOLA

1. És cert que la interlocutòria del 8 de març del TSJC permet continuar amb la immersió lingüística amb el català com a única llengua vehicular?

NOMÉS TEMPORALMENT. En la seva interlocutòria el TSJC s’ha inhibit i no dictamina sobre aquesta qüestió que remet al Tribunal Suprem (TS). “el Tribunal Supremo podrá hacerlo al conocer, en su caso, los pronunciamientos que en esta pieza de ejecución se formulen”.

El sistema d’immersió lingüística continua vigent fins que es pronunciï el TS en els propers mesos. A partir d’aquell moment la immersió dependrà del què dictamini el TS i de si el Govern de la Generalitat acata o no una probable sentència negativa.

2. Quin perill comporta la interlocutòria del TSJC del 8 de març?

Reconeix el dret dels tres demandants a rebre ensenyament en castellà (la interlocutòria no especifica la forma ni el com s’ha de procedir). Ara bé, obre la porta a que d’altres pares ho sol·licitin per via judicial. Hem d’exigir a la Generalitat que, arribat el cas, no acati imposicions judicials, i a les aules d’aquests alumnes tampoc s’introdueixi el castellà com a llengua vehicular i no es segregui a cap alumne per raó de llengua.

3. Quines sentències estan vigents que ordenen acabar amb el model d'èxit que suposa la immersió lingüística en català?
El Tribunal Suprem ha dictat ja 5 sentències on ordena que en els propers mesos la llengua espanyola sigui “reintroducida” com a “lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán”, amb l’objectiu que “ambas lenguas cooficiales deberían ser vehiculares en la misma proporción”. Aquestes sentències són les que ara executava el TSJC (que s’ha inhibit) i que ara executarà el propi TS.

4. La immersió lingüística en català està blindada per la LEC (Llei d’Educació de Catalunya)?
NO. L’actual Llei d’Educació de Catalunya no blinda el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament. La LEC només estableix de forma ambigua que “El català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular ...”, cosa que no exclou a l’espanyol la condició també de llengua vehicular tal i com ordena el TS i va sentenciar el Tribunal Constitucional contra l’Estatut.

5. És cert com diu la consellera Irene Rigau que ens trobem davant d'una victòria del Parlament de Catalunya?

NO. La consellera Rigau entén que el model queda blindat per la LEC, però això no és així. La LEC no atorga al català la condició d'única llengua vehicular i obre la porta al castellà. A més, la LEC està recorreguda al Tribunal Constitucional pel PP i el més probable és que passi pel sedàs de la nova doctrina constitucional fruït de la sentència contra l'Estatut.

6. De qui ha estat l'èxit que el TSJC s'hagi inhibit de resoldre sobre el model d'immersió lingüística?
TEU I DE TOTES I TOTS. Per participar a la concentració davant la seu del TSJC el passat 12 de febrer amb 5000 persones més, i per haver enviat 58.500 persones un correu electrònic adreçat a tots i cadascun dels magistrats del TSJC sol·licitant-los que no sentenciessin contra la immersió en català.

7. Per què s'ha arribat on estem?

Perquè la consellera Rigau no va formular recurs d'empara al Tribunal Constitucional quan es van publicar les 5 sentències del Suprem. De fet, en roda de premsa, no va saber justificar perquè no ho va fer. Això suposa que la Generalitat va acceptar, de facto, el contingut de les sentències del Suprem.

8. I ara què hem de fer?

La pressió popular al TSJC i a cadascun dels seus magistrats ha impedit als jutges acabar (per ara) amb la immersió lingüística. Ara caldrà exercir la mateixa pressió cap al Tribunal Suprem i continuar recollint desenes de milers de signatures per aprovar la Llei al Parlament que blindi el català com a única llengua oficial.

9. Què podem fer els catalans per defensar l'escola en català?

La decisió sobre la llengua vehicular a l'escola l'ha de prendre el poble de Catalunya i els seus representants al Parlament i no els jutges espanyols. Hem de continuar donant suport a la comunitat educativa catalana i impulsant mobilitzacions en suport del model d'immersió lingüística. També hem d’impulsar una Llei al Parlament que blindi l’escola en català.

10. El compromís d'Escola en Català: blindar el català per llei

Només una Llei que explícitament reconegui el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament empenyerà al Govern de la Generalitat a no acatar les sentències judicials, perquè es podrà emparar en la Llei del Parlament de Catalunya. Per tot això, continuarem recollint milers signatures per blindar per llei el català com a única llengua vehicular i evitar així les pretensions del Regne d'Espanya d'acabar amb la immersió lingüística i el model d'escola
catalana que tots volem.

Associació Escola en Català
NIF G-65712549
Apartat de Correus 85 - 08080 Barcelona
Telèfon 681 243 025
info@escolaencatala.cat
http://www.escolaencatala.cat

La independència és un pas imprescindible però no suficient per a garantir la nostra descolonització.

Una independència que no avali el retorn de la plenitud de la nostra ànima nacional, la llengua, representaria un autèntic fracàs, perquè negaria la nostra plenitud.

El tema de la llengua està immers en una confusió i una manipulació volgudament provocada. Les veus afaiçonades per segles de submissió, massa comunes tristament en els ambients catalanistes i fins i tot independentistes, es fan ressò d’un discurs imposat subtilment pels nostres colonitzadors que podreix la possibilitat de restituir la justícia històrica, imprescindible per treure’ns de sobre el llast de corrupció de tants segles, i fa impossible la consecució de la plenitud lingüística que ens correspon.

Aquest discurs posat en circulació per tot l’espectre polític dels nostres colonitzadors consisteix a maquillar el dret de conquesta, brutalment emprat contra la nostra llengua, amb l’eufemisme dels “drets individuals” dels qui estant aquí, però sense la més mínima voluntat d’esdevenir d’aquí, continuen entestats a fer el que han estat fent durant segles: destruir la llengua catalana, tot reduint-la a una mera anècdota. Els nostres colonitzadors saben que la independència és imparable. El seu objectiu ara és que la nació catalana malgrat tenir estatus polític propi continuï sent un apèndix cultural, lingüístic, mental i de caràcter de l’antiga metròpolis. Aquesta haurà estat, si ho permetem, la seva autèntica victòria, perquè en desaparèixer l’ànima de la nació catalana, el nou estat ja no serà un estat català, sinó un estat satèl·lit d’Espanya.

Per assolir això, saben que han d’atacar amb encert el punt neuràlgic de la nostra manera de ser: la llengua. I ho fan amb el que el pensador Ken Wilber ha encunyat amb el nom de “fal·làcia pre-post”, o sigui fan passar per un model “evolucionat” allò que és realment una “involució”, ja que tot embolcallant el seu discurs amb un llenguatge de tolerància, estan aconseguint, de facto, la destrucció de la llengua de la nació sotmesa.

Ells saben que una llengua per ser viva ha d’acomplir dues condicions:

- ser necessària al seu territori.
- ser genuïna, rica i amb caràcter.

L’incompliment de qualsevol d’aquests dos punts condemna una llengua a la seva lenta, però irremissible desaparició. I precisament aquests dos principis són atacats amb el bilingüisme, que fa innecessari el català dins del seu territori natural, i amb la hibridació del català, l’anomenat catanyol, que preconitza la progressiva substitució de lèxic, expressions i estructures sintàctiques pròpies per calcs del castellà.

Aquesta “fal·làcia pre-post”, d’acord amb el designis dels seus creadors, està actuant com un autèntic virus que s’ha infiltrat amb virulència dins del cos de la nostra nació, i no només ha dictat les praxis polítiques en l’àmbit lingüístic dels últims decennis, sinó que està contaminant i infectant les ments d’aquells catalans més febles, ingenus i porucs, que tot i anomenar-se independentistes, estan fent costat a aquestes pràctiques lingüístiques, proposant-les com a models per al futur estat català.

Aquestes actituds posen en evidència que la qualitat mental que aquest virus ha produït en alguns dels nostres compatriotes està fent la feina a què estava destinat: que siguin els mateixos catalans els qui enterrin la seva ànima.

Aquests ingenus, diuen desitjar una Catalunya lliure, però emboirats pel virus de la demagògia i per una falsa percepció de la convivència i la pau entesa com una contínua claudicació i acceptació de la situació que han generat centúries d’opressió i colonització, estan disposats a renegar de l’heretat que els ha estat encomanada, i llençant-la inconscientment per la finestra, com aquell que llença un pellingot, preconitzen per al futur estat català:

- Que el català tingui cooficialitat amb el castellà i el francès.
- Que en lloc del català, institucionalitzem el catanyol, un híbrid desvitalitzat.

Els defensors d’aquestes tesis, demostrant l’obnubilació del seu pensament, ignoren una implacable llei universal que postula que tot allò que no és necessari acaba desapareixent, i encara gosen dir que de la implantació d’aquests dos punts en sorgirà una realitat lingüística que superarà l’absoluta fragilitat actual del català. Pretenen fer-nos creure que aplicant encara més intensament la mateixa praxis amarada d’esperit colonitzador, el país es descolonitzarà!!!

Qui mira la pròpia realitat nacional a través dels ulls dels seus colonitzadors fa evident la seva incapacitat per desprendre’s de l’ànima d’esclau que han forjat tants segles de submissió.

Qui accepta, sense qüestionar-los, els resultats de la colonització que han generat la situació lingüística actual, i està disposat a malbaratar la seva ànima nacional per un híbrid sense suc ni bruc, demostra una incapacitat malaltissa per estimar la pròpia manera de ser i per ressonar amb la seva ànima col·lectiva, perquè estimar genuïnament i sincera la pròpia idiosincràsia com a poble, és atribut de l’ànima, i condició indispensable per a discernir l’esperit que batega dins de cada nació.

Aquesta incapacitat d’estimar i portar a la plenitud la nostra manera de ser col·lectiva és el camí segur per quedar desposseïts del tot, perquè només “a aquell que té (reconeix el sagrat valor del què és), li serà donat, i al qui no té, fins el poc que té li serà pres”.

La qüestió que es dilucida a l’entorn de la llengua és la de decidir si volem un país amb la personalitat lingüística que li correspon, o si acceptem la nostra hibridació, filla borda de la colonització. Hem de decidir si ens resignem a fer de la nostra ànima nacional una ventafocs grisa i descolorida, que restarà sempre als fogons de la nostra nació, ni reconeguda ni estimada, o reivindiquem la rica, genuïna i creativa llengua que ens han llegat els nostres avantpassats, i tot situant-la al centre de la nostra vida col·lectiva, li retornem la seva plenitud i li garantim el seu lloc en el món.

La garantia de futur per als pobles, com per a les persones, passa per assolir nivells cada vegada més profunds d’individuació, o sigui, de personalitat, conformada directament pel caràcter que s’expressa en la llengua de cada poble.

Els pobles que ho entenguin i treballin en aquest sentit seran referents per a la humanitat sencera. Els que renunciïn a la seva personalitat esdevindran meres ombres en el concert de les nacions, per molt estatus polític independent de què gaudeixin.

És això el que volem per a la nostra estimada pàtria? Perquè aquest és el camí que ens preparen totes aquestes veus que defensen una llengua híbrida feta de pedaços de les llengües amb què hem conviscut- forçats- durant segles.

Cap país lliure i amb personalitat lingüística acceptaria un bunyol com aquest, perquè els homes i els pobles lliures, no només políticament sinó també mentalment, saben que el futur no és dels que toleren l’afebliment que suposa la despersonalització, sinó dels que aprofundeixen en la pròpia manera de ser, i ocupant el lloc que els correspon, es fan respectar, tot respectant els altres.

No és convertint-nos en una sopa aigualida que guanyarem el nostre futur i el respecte de les altres nacions, sinó esdevenint el vi saborós que estem cridats a ser.

Si el model lingüístic que proposa la cooficialitat del castellà, francès i del catanyol com a llengües de la futura Catalunya lliure s’acabés imposant representaria un error històric més greu que el del Compromís de Casp perquè hibridaria el català i, en situar-lo al mateix nivell legal que el castellà i el francès, en provocaria inexorablement la seva desaparició. I l’executor en seria, irònicament, la Catalunya lliure per la qual treballem.

Aquest és el futur, o més precisament, la manca de futur a què condemnen el català totes aquestes propostes que pretenen passar per “innovadores “ i “tolerants”. La prova del cotó fluix consisteix a preguntar-se si hi ha cap poble no colonitzat que accepti la desintegració de la seva llengua com a signe d’evolució. Els anglesos titllarien aquestes propostes de “disgusting, demagogical shit” si algú les gosés plantejar per a la seva estimada llengua anglesa, perquè ells, uns mestres en aquest àmbit, saben que per garantir la vitalitat i la universalitat d’una llengua se li ha de salvaguardar el caràcter i la personalitat, fer-la ser, en definitiva, genuïnament original i, sobretot, garantir-n’hi la primacia a la seva nació.

Tenim davant nostre el repte de la descolonització. La independència política n’és només el primer pas imprescindible, però la tasca que cal fer va molt més enllà del mer alliberament polític.

Cal retornar-nos la llibertat i la plenitud, i això implica com a tasca prioritària desenterrar la nostra ànima nacional del racó on l’han condemnada tants segles de menyspreu i negligència. La llengua serà el paràmetre més evident del reeiximent del procés de descolonització o del seu fracàs.

Els qui no tenen clar que l’objectiu final és la descolonització, i empesos per la desídia, la comoditat o la ingenuïtat patològica, estan disposats a qualsevol renúncia, per fonamental que sigui, a fi d’eludir el conflicte, estan treballant, en siguin conscients o no, al servei dels qui ens tenen amorrats al piló i que volen impedir la plenitud de la nostra llengua fins i tot en la Catalunya políticament lliure que saben inevitable.

Permetrem que els que menyspreen amb tanta inconsciència l’ànima del nostre poble dirigeixin el timó de la independència, i arruïnin la possibilitat de la Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa que tants anhelem?

 

19 març 2009
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció

Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook

El procés contra el català com a llengua vehicular a l’escola no s’atura i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reactivat el procés judicial per acabar amb la immersió lingüística

http://www.abc.es/20111225/comunidad-catalunya/abcp-tsjc-reactiva-proceso-contra-20111225.html

La reactivació del cas significa que el Ple de la Sala Contenciós Administratiu del TSJC tornarà a obligar en breu la Generalitat a complir amb les sentències que l’obliguen a introduir la llengua espanyola com a vehicular de l’ensenyament.

Només aconseguirem blindar el nostre sistema d’immersió lingüística si aconseguim que el Parlament de Catalunya aprovi per Llei que el català és la única llengua vehicular de les nostres escoles. Llavors el Govern tindrà un instrument legal per no acatar les sentències que l’obliguen a introduir la llengua espanyola a l’ensenyament.

Ajudeu a recollir signatures per a fer la petició al Parlament que el català sigui blindat per Llei com a única llengua vehicular. Feu-vos voluntaris omplint el formulari del web www.escolaencatala.cat

Si ja t’has fet voluntari i vols col·laborar, i encara no ens hem posat en contacte amb tu, ens pots escriure a info@escolaencatala.cat.

Campanya Defensem l’Escola en Català

 

Exposició de motius

A Catalunya el model lingüístic escolar que hem anat construint des dels anys 80 basat en una escola catalana per a tothom, sense segregació per motius de llengua familiar o d’origen i on el català és llengua vehicular i d’aprenentatge,
està amenaçat des de les institucions del Regne d’Espanya, entre ells el Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que pretenen i ordenen que la llengua espanyola sigui “reintroducida” com a “lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán”, amb l’objectiu següent ordenat pel Tribunal Suprem del Regne d’Espanya: “ambas lenguas cooficiales deberían ser vehiculares en la misma proporción”.

Les institucions espanyoles, al servei de certs sectors minoritaris, pretenen trencar el consens social sobre la nostra llengua pròpia, la desestabilització del model lingüístic escolar, la judicialització de la política lingüística i la marginació del català com a llengua vehicular comuna i de relació del sistema educatiu.

Aquests atacs a la immersió lingüística són una part d’una ofensiva espanyolista contra la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans sota sobirania espanyola, i que al País valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent s’està mostrant encara amb més virulència.

Aquests fets atempten clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers trenta anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell de cohesió social.

 

De les sentències del Tribunal Suprem, fonamentades en la del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, en resulta:

1. La immersió lingüística està greument amenaçada. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional hem entrat en una nova situació en què el català a les escoles es troba totalment desprotegit. Ara des dels nostres Parlament i Govern no es pot garantir que les escoles puguin impartir tots els ensenyaments en català sense incórrer en la inconstitucionalitat i la desobediència a les autoritats judicials.

2. Hem entrat en una etapa de clara involució. Amb les esmentades sentències queda sense efecte tota la normativa adoptada pels nostres Parlament i successius governs els darrers trenta anys d’autonomia per protegir i incentivar l’ús i ensenyament del català, llengua pròpia de Catalunya.

3. La construcció d’un sol poble, fort i cohesionat ja no està garantida. El model d’immersió lingüística ha estat reconegut i avalat pel Consell d’Europa i per la UNESCO com a model de cohesió social. Immersió lingüística implica la no segregació de l’alumnat per raó de llengua, evitant la fragmentació social i la formació de guetos segons els usos lingüístics dels alumnes o llurs progenitors.

 

La interlocutòria recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en execució de les sentències del Tribunal Suprem, mana al nostre Govern que en un termini de dos mesos introdueixi la “obligada utilización del castellano como
lengua vehicular” a l'ensenyament.

Finalment, cal tenir present que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel PP. El fet que en qualsevol moment pugui arribar una sentència del TC que afecti negativament aquesta Llei fa imprescindible l’aprovació d’una nova llei, per evitar que una previsible sentència lesiva del TC tingui efectes immediats sobre la immersió lingüística.

Per tot plegat, es presenta la següent:

PROPOSICIÓ DE LLEI “DEFENSEM L’ESCOLA EN CATALÀ”

TEXT ARTICULAT

Article 1. El català, única llengua vehicular del sistema educatiu
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català, única llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu a Catalunya en tots els nivells, etapes i modalitats.
2. L’ensenyament d’altres llengües diferents del català es podrà fer en la mateixa llengua objecte d’ensenyament.

Article 2. El català, única llengua de la comunitat educativa, ad intra i ad extra
1. El català és l’única llengua vehicular d’expressió de les activitats acadèmiques, escolars, extraescolars, complementàries i administratives de tots els centres educatius a Catalunya, tant en l’àmbit intern com en les seves relacions externes. Així ha de constar en el projecte lingüístic dels centres educatius.
2. En cas que les famílies vingudes de fora dels Països Catalans sol·licitin rebre les comunicacions en un altre idioma que no sigui el català, durant el primer any se’ls podrà facilitar una modalitat bilingüe. Al mateix temps el centre els informarà del ventall de cursos de català i/o altres recursos que hi ha a la seva disposició per tal de facilitar el seu aprenentatge de
la llengua pròpia de Catalunya.

Article 3. Els estudiants universitaris tenen dret a cursar totes les assignatures en llengua catalana, sense excloure que es puguin impartir també en una altra llengua
1. L’alumnat té dret a rebre tot l’ensenyament en català, sens perjudici de l’ensenyament d’altres llengües, que es podrà fer en la llengua objecte d’aprenentatge.
2. Les Universitats catalanes han de garantir el dret dels i les estudiants a fer totes i cadascuna de les assignatures, crèdits i opcions en català.
Tota l’oferta curricular universitària ha de garantir la possibilitat de fer-se en català, sens perjudici que es pugui oferir en altres llengües, si s’escau.

Article 4. El català, única llengua d’acollida de tot l’alumnat nouvingut
La llengua d’acollida de tot l’alumnat nouvingut és el català. A l’aula d’acollida es farà un aprenentatge intensiu de la llengua i la cultura catalanes.

Article 5. El català, única llengua dels docents
Les i els docents han d’expressar-se sempre i a totes les classes i activitats de l’àmbit educatiu oralment i per escrit en llengua catalana, sens perjudici d’allò establert a l’article 3.1 d’aquesta llei.

Article 6. Òrgan d’aplicació, avaluació i orientació
Amb la finalitat de garantir el compliment d’aquesta llei i facilitar-ne l’aplicació es crearà un òrgan específic d’avaluació i orientació on hi estiguin implicats tots els agents del sistema educatiu. Aquest òrgan actuarà coordinadament amb la
Secretaria de Política Lingüística.

Article 7. Aplicació a l’aranès
Les disposicions d’aquesta llei referides al català s’entendran aplicables a l’aranès en els casos legalment establerts.

Palau del Parlament, 20 de setembre de 2011

 

El Centre Cívic de l'Estació al Vendrell va acollir més de 100 persones en una trobada que va servir de tret de sortida de la campanya a tota la Vegueria.

L'acte, presentat pel periodista de la tv del Vendrell Víctor Merencio, va començar amb un resum de la situació actual i l'atzucat que porta a l'escola catalana la última sentència del TSJC que se'n deriva de la sentència del TC contra l'Estatut del mes de juliol de l'any passat, de part del professor Francesc García.

Els aspectes pràctics de la recollida de signatures van ser explicats per la Núria Coral, voluntària de la campanya.

La Mª Carme Cardó va ser l'encarregada de llegir el manifest, que va ser molt aplaudit pels assistents.

La Patrícia Gabancho, en Toni Strubell i en Víctor Alexandre, van respondre a la pregunta “La defensa de l'escola en català és la defensa del nostre futur?”

 

Algunes intervencions destacades són:

"La llengua d'un poble és aquella que aquest ha anat construint amb els anys en un territori... en relació a les lleis internacionals, la doctrina espanyola és arcaica i abusiva (amb el català)" Patrícia Gabancho.

"Fa 40 anys que parlem del mateix...la millor forma de blindar el català a l'escola és l'Estat Propi" Víctor Alexandre.

"Els impediments per part de l'Estat Espanyol perquè el català sigui llengua vehicular a l'escola, en un país amb la realitat migratòria que té el nostre, només es pot titllar de genocidi cultural" Toni Strubell.

Unes imatges de la pagesia i el món del vi, van donar pas a l’última part del debat a on es van relacionar l'estimació de la terra i la cultura pròpies, amb el futur econòmic i el benestar i la cohesió social del país.

L'acte es va tancar amb la recollida de signatures, dedicatòria de llibres per part dels escriptors i un tast de vins i productes de la terra.

L'endemà dissabte, alguns voluntaris es van trobar a la fira del Gall a Vilafranca a on van continuar la tasca de recollida de signatures.

La campanya finalitzarà el proper 23 d'abril de 2012, coincidint amb la diada de S. Jordi.

 

De L'escola en català, ara i sempre ·