27 de juliol 2012

El català, marginat definitivament pel PP de l'administració pública de les Illes Balears

La llengua catalana ja no és un requisit imprescindible per a treballar a l'administració de les Illes

clip_image001

El Parlament balear va aprovar aquest dimarts passat la reforma de la llei de funció pública que deroga el requisit del coneixement del català per a treballar a l'administració de les Illes, un compromís electoral del PP molt criticat per l'oposició d'esquerres.

Els portaveus de l'oposició han subratllat que amb aquesta reforma el govern del PP dóna preferència al castellà sobre el català, llengua pròpia de l'arxipèlag, segons l'Estatut d'autonomia, ja que a partir d'ara només l'idioma comú d'Espanya serà exigit per accedir a una ocupació pública mentre que el català comptarà únicament com a mèrit.

La supressió del requisit de conèixer el català, excepte per als mestres i professors i els empleats públics dedicats específicament a atendre els administrats, ha motivat protestes de grups de defensa del català.

El diputat del PP Fernando Rubio ha subratllat que el que el seu grup pretén és eradicar qualsevol discriminació per raó de llengua, per a la qual cosa, segons ell, cal garantir "l'equilibri entre les dues llengües oficials". Rubio ha criticat que l'oposició retreu que es mantingui l'exigència de conèixer el castellà per treballar en l'administració com si considerés que un espanyol procedent de la península o de les Canàries que vulgui treballar a Balears ha de ser tractat com si fos estranger.

En la votació final, que es va fer individualment i de viva veu a petició dels socialistes, l'alcalde de Manacor i diputat no adscrit Antoni Pastor, expulsat del PP per oposar-se a la política lingüística de Bauzá, es va sumar al rebuig de l'oposició a la supressió del requisit de conèixer el català per a exercir una ocupació pública.

Publicat el 19.07.2012 a crònica.cat.

El Canigó, la flama de la fidelitat

Etiquetes

Bibliografia

  • - Aclariments lingüístics (tres volums), d'Albert Jané. 1973, Ed. Barcino.
  • - Diccionari de sinònims Franquesa, de Manuel Franquesa i Lluelles. 1998, Enciclopèdia Catalana.
  • - Diccionari ortogràfic i de pronúncia, de Jordi Bruguera i Talleda. 1990, Enciclopèdia Catalana.
  • - Gran Diccionari de la llengua catalana. 1998, Enciclopèdia Catalana.