31 d’agost 2012

La castellanització de PortAventura

N’hi ha prou amb un dia a PortAventura per comprovar com el català ha deixat de ser la llengua oficial d’aquest espai de referència de la Costa Daurada. La nova direcció del parc ha esborrat en pocs anys tota la sensibilitat que sempre havia mostrat el parc temàtic més potent de Catalunya vers la nostra llengua. El català ha esdevingut una llengua residual a PortAventura en benefici únicament del castellà. D’exemples molts i variats: La rua que clou la jornada lúdica al parc, on tots els actors i ballarins desfilen fins a la sortida, es basa en la reproducció en bucle d’una cançó en castellà. La llengua base dels nombrosos espectacles és el castellà. Els perfils oficials de PortAventura a les xarxes socials són íntegrament en castellà.

image

Tota aquesta deriva lingüística va en sintonia amb la nova política de contractació de personal: una treballadora, encarregada de col·locar la seguretat de la nova atracció Shambala, es vanta de no parlar català tot i ser “de un pueblo de aquí al lado” (d’un poble del costat), fent evident la seva ignorància i la seva incompetència per tractar de cara al públic. Tot indica que el coneixement del català no és un requisit per treballar a PortAventura, ja que molts treballadors són contractats directament a Espanya. Un altre fet que il·lustra la poca sensibilitat dels nous responsables del parc és la venda de samarretes de la selecció espanyola a la zona – abans catalana – de la Mediterrània.

Som Notícia.Cat  17-8-12

El Canigó, la flama de la fidelitat

Etiquetes

Bibliografia

  • - Aclariments lingüístics (tres volums), d'Albert Jané. 1973, Ed. Barcino.
  • - Diccionari de sinònims Franquesa, de Manuel Franquesa i Lluelles. 1998, Enciclopèdia Catalana.
  • - Diccionari ortogràfic i de pronúncia, de Jordi Bruguera i Talleda. 1990, Enciclopèdia Catalana.
  • - Gran Diccionari de la llengua catalana. 1998, Enciclopèdia Catalana.