Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears, dedicat a la sociolingüística i especialment als temes d'estandardització, codificació i interferència de llengües, ha volgut oferir amb "Llengua estàndard i variació lingüística" un text adreçat a un públic ampli que ajudi a aclarir l'entrellat del fenomen de la diversitat interna de les llengües i els processos històrics pels quals s'arriba a configurar aquesta diversitat.

La variació lingüística és un fet d'enorme complexitat, i entendre-la és essencial per a l'exercici reeixit de les habilitats comunicatives. D'una altra banda la subordinació d'una llengua a una altra és un fet que condiciona i mediatza el món de la variació interna de la primera i crea un terreny adobat per al cultiu de tota classe de prejudicis i de manipulacions ideològiques. Aclarir les idees en aquest camp és, doncs, una sana teràpia i un excel·lent programa contra la subordinació.

Un lloc central ocupa en el llibre la problemàtica de l'estàndard i l'estandardització del català, un afer que sempre ha despertat un gran interès al nostre país, i és que no debades la construcció d'una llengua estàndard de les característiques adequades a les funcions que ha d'exercir en la societat catalana d'avui és una de les claus de la viabilitat del projecte de normalització lingüística.

Edicions 3 i 4 (1998)
152 pàgs.
ISBN: 84-7502-521-8 / 978-84-7502-521-6
21x13cm
Col·lecció "Contextos"