Els col·legis de Son Gotleu, Pere Garau i Polígon de Llevant destaquen amb percentatges de català propers al 100%. La tria del castellà també forada a les zones turístiques del litoral, com l’Arenal i Gomila, on quasi ningú no el demana.

L'escolarització dels nins i les nines en castellà no ha quallat a Palma. De fet, ni tan sols no ho ha fet en barriades on s'esperava que tingués més acceptació: les que tenen una taxa d'immigració més elevada i les zones turístiques del litoral.

Tant és així que les escoles ubicades en barris com Son Gotleu i Pere Garau no han registrat una demanda d'escolarització en castellà superior a la de barriades emblemàtiques. A més a més, cal observar que ningú no tria el castellà a la zona rural de Palma (Sant Jordi, la Casa Blanca, Son Sardina, Son Ferriol, etc).

Ara bé, sí que se n'ha registrat una alta demanada a les escoles vinculades a l'Opus Dei i les tradicionalment lligades al Partit Popular. Al col·legi Aladern, per exemple, són 21 els infants que han demanat l'escolarització en castellà, corresponents als cursos 4t i 5è d'Educació Infantil.

Però és l'escola Mare Alberta, sense dubte, la que més petició de castellà constata. Els pares i les mares de fins a 93 infants han optat per sol·licitar-ne l'escolarització en una llengua no pròpia de les Illes. Aquests 93 infants estan distribuïts en cinc cursos (4t, 5è i 6è d'Educació Infantil i 1r i 2n de Primària).

Immersió lingüística

Ara bé, el redol d'escoles concertades no ha seguit aquest patró i avala quasi al 100% la immersió lingüística. A la cèntrica escola de Sant Francesc, per exemple, només tres infants han triat el castellà. En un altre col·legi del centre com l'Escola Graduada tampoc ningú no demana el castellà. Cal observar, però, que l'Escola Graduada és un dels centres amb una varietat de nacionalitats més elevada, de manera que es confirma que les famílies nouvingudes també opten per estudiar en català.

De fet, aquesta és probablement la conclusió més sorprenent de les dades d'escolarització per al proper curs 2012-2013. D'aquesta manera, a l'escola Es Pont, ubicada a Son Gotleu, ningú no ha triat el castellà. Tampoc no ho han fet a l'escola Es Viver, passat el Rafal. En realitat, zones obreres i amb immigració espanyola d'onada prèvia als anys 80, com el Rafal Vell i el Rafal Nou, no registren gaire demanda de castellà. Així mateix, a l'escola Camilo José Cela, situada al Polígon de Llevant, tampoc ningú no escull el castellà. Altres col·legis paradigmàtics, com el Gabriel Valseca (entre Can Capes i Son Gotleu), no tenen cap sol·licitud per escolaritzar en castellà en els cinc cursos educatius consultats.

De la mateixa manera, tampoc ningú no elegeix castellà entre els pares i les mares consultats de l'escola Jafudà Cresques, devora Pere Garau, on característicament hi ha una alta presència d'infants de famílies xineses acabades d'arribar.

Respecte dels indrets turístics, on també es registra una major proporció de foran, cal constatar que tampoc no s'inclinen pel castellà. A l'escola de la Porciúncola (a l'Arenal), només demana castellà un nin. Al centre de Can Pastilla són sis i a la del Coll d'en Rabassa, tan sols dos. Finalment, a la zona hotelera de Gomila, concretament a l'escola Pintor Joan Miró, només s'ha demanat l'escolarització d'un nin en castellà.

100% català

Així mateix, a les escoles tradicionalment compromeses amb la llengua pròpia, com Mata de Jonc i Pius XII, s'han complert els pronòstics i tothom, sense excepció, ha triat el català.

La mateixa contundència en l'elecció de llengua s'ha registrat a les zones rurals de Palma, com ara a les escoles de Sant Jordi, Son Ferriol i Son Sardina.

 

 

 

 

 

 

 

  Publicat el 08/07/2012 a dBalears.cat