29 d’octubre 2012

Que no fem amb el castellà el que ens han fet amb el català?


Massa sovint trobo catalans que parlen d’un futur estat català amb un model bilingüe, que aprofito per dir que és rigorosament impossible a llarg termini, argumentant que hem de ser respectuosos i no fer el mateix que ens han fet a nosaltres. A aquestes altures ja ens hi hauríem de fixar una mica més. A veure si ens despertem!!!

Fer el mateix que ha fet el govern colonitzador amb el català voldria dir que:


-Els catalans ens apropiéssim il•legalment del poder; ocupéssim Espanya militarment; deroguéssim les seves lleis i institucions; imposéssim el català a les institucions, a les escoles i a tots els actes públics, tot prohibint alhora el castellà; i finalment ocupéssim el territori amb centenars de milers de catalanoparlants.


-Passats uns segles, en un acte de comprensió, generositat i democràcia “exemplars”, admetríem, a contracor, que el castellà fos cooficial a Castella, tot assegurant-nos que no fos necessari per a la vida quotidiana, i que els catalanoparlants de Castella poguessin fer vida normal en català i tinguessin el dret d’exigir l’escolarització dels seus fills en català.


-Finalment recularíem i declararíem inconstitucional tot intent de normalització lingüística a Castella, com ara que el castellà fos la llengua vehicular a les seves escoles.


Que potser heu trobat mai cap independentista amb tals pretensions? Jo, no. I en conec de ben radicals. Suposant que ho féssim, què reclamarien els castellans? A la mínima oportunitat d’independitzar-se, serien tan babaus com per demanar un futur estat castellà bilingüe, no fos cas que algun català immigrat (o algun dels seus descendents) pogués sentir-se contrariat? Tots sabem que exigirien la restitució immediata i completa de la seva llengua pròpia. I farien santament! És l’única opció que té sentit, perquè simplement es tracta de corregir un greuge tot restituint allò que va ser injustament arrabassat. El català continuaria tenint el seu lloc als Països Catalans, que són el seu àmbit natural.


S’entén, ara? Ja n’hi ha prou de viure al nostre país amb una ment de zombi, que només respon a les arbitrarietats de l’amo!


Per cert, recordo que CiU i ERC no sembla que ho hagin entès. Són zombis, o són servents de l’amo, que encara és pitjor?


Salvador Petit, membre de Catalunya Acció

El Canigó, la flama de la fidelitat

Etiquetes

Bibliografia

  • - Aclariments lingüístics (tres volums), d'Albert Jané. 1973, Ed. Barcino.
  • - Diccionari de sinònims Franquesa, de Manuel Franquesa i Lluelles. 1998, Enciclopèdia Catalana.
  • - Diccionari ortogràfic i de pronúncia, de Jordi Bruguera i Talleda. 1990, Enciclopèdia Catalana.
  • - Gran Diccionari de la llengua catalana. 1998, Enciclopèdia Catalana.