28 de març 2012

Artur Mas hauria de visitar els vaguistes de fam

"Ens equivoquem greument si ens pensem que el setge a la llengua, fora del Principat, no és cosa nostra"

Crec que el president de Catalunya, Artur Mas, hauria de viatjar a Mallorca per entrevistar-se amb Jaume Bonet i Tomeu Amengual, els jubilats que han recorregut a una vaga de fam per defensar la llengua catalana. Una llengua que el govern balear de José Ramón Bauzà intenta anorrear fins a convertir-la en residual. Recordem que amb l’arribada del Partit Popular al govern de les Illes, el català, tot i ser la llengua pròpia del país, ha deixat de ser un requisit per treballar a la funció pública i ha passat a ser un simple mèrit. L’espanyol sí que és obligatori, però el català no. Això, evidentment, és un acte de violència tan brutal i inadmissible que tots els mitjans de comunicació n’haurien d’anar plens, denunciant-ho i despertant la societat. N’hi ha que han trigat un mes a donar-li rellevància. Però ja sabem que la missió dels nostres grans mitjans de comunicació no és despertar els catalans, sinó adormir-los. Fer-los creure que no passa res, que tot va bé, que la presó on viuen té unes parets ben maques i que encara que la llengua mori a les Illes, als principatins no els mancarà el plat a taula. El cert, però, és que cal ser molt indolent per creure que els atacs que rep el català a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent no afecten Catalunya i que posar-hi un reflector ben potent al damunt seria una ingerència en afers aliens.

paisos_catalans_senyera
Ens equivoquem greument si ens pensem que el setge a la llengua, fora del Principat, no és cosa nostra. I tant que ho és! Els afers lingüístics de les Illes són els nostres afers, i una manera de situar aquesta qüestió en primera plana informativa i de torpedinar el genocidi lingüístic del govern balear és que el president Mas agafi un avió, viatgi a Mallorca i visiti Jaume Bonet i Tomeu Amengual tot interesant-se per la seva salut i per la situació d’asfíxia que la llengua està patint en aquelles terres. És ben segur que el PP –especialment el PP balear– traurà foc pels queixals en veure’s il•luminat per un reflector tan potent com aquest –no hi ha res que el maquiavèl•lic odiï més que la llum–, però el president de Catalunya no pot romandre indiferent davant d’una agressió tan perversa i anihiladora. No s’entendria que mentre la Confederació d’Educadors del continent americà se solidaritza amb els vaguistes defensors de la nostra llengua, el president català guardi silenci i miri a una altra banda. I, per prendre’n consciència, només cal respondre aquestes dues preguntes: la llengua que parla el president Mas no és la mateixa que la que parlen Jaume Bonet i Tomeu Amengual? Aleshores, per què les agressions que està rebent aquesta llengua a les Illes no haurien de merèixer l’interès i l’atenció de la figura institucional més rellevant dels Països Catalans? Crec que aquesta figura té el deure de crear consciència i de fer costat a aquelles persones que humilment, allà on sigui, no dubten a arriscar el més preuat que tenen, que és la seva vida, en defensa de la llengua, de la identitat i de la dignitat del poble català. Si us plau, president Mas, aneu a Mallorca.

 

Víctor Alexandre. Dimecres, 28 de Març de 2012

ElSinglardigital.cat

Imprimir

El Canigó, la flama de la fidelitat

Etiquetes

Bibliografia

  • - Aclariments lingüístics (tres volums), d'Albert Jané. 1973, Ed. Barcino.
  • - Diccionari de sinònims Franquesa, de Manuel Franquesa i Lluelles. 1998, Enciclopèdia Catalana.
  • - Diccionari ortogràfic i de pronúncia, de Jordi Bruguera i Talleda. 1990, Enciclopèdia Catalana.
  • - Gran Diccionari de la llengua catalana. 1998, Enciclopèdia Catalana.